divendres, 26 de novembre de 2010

La memòria dels Cargols – 05. El retorn d'en Matallops

http://www.tv3.cat/videos/2825650/El-retorn-den-Matallops



El capítol cinquè és dedicat als bandolers, que varen actuar fins el segle XVIII a casa nostra, tot i que durant els segles XVI i XVII, en especial entre 1540 i la revolta del 1640, aconseguí la màxima virulència arreu dels Països Catalans. El bandolerisme català participa dels trets generals del bandolerisme mediterrani: una lluita àgil, cruel i persistent contra els poderosos i els estats, localitzada sobretot a les àrees muntanyenques. L'etapa de plenitud del fenomen s'ha de situar en les primeres dècades del segle XVII, en el moment de l'actuació dels bandolers Rocaguinarda o Serrallonga, entre els més coneguts.

El tema del bandolerisme ha atret l'atenció dels historiadors des del segle XIX, quan es va voler veure en aquests personatges uns veritables líders de la llibertat enfront del poder castellà. Nyerros i cadells eren els dos bàndols de la disputa política. Era el moment del Romanticisme i de l'inici de la consciència catalanista. Pel moviment romàntic, els bandolers eren uns herois, el veritable esglaó de la consciència catalanista enfront de la monarquia.

L'arma per excel·lència dels bandolers era el pedrenyal, una mena d'escopeta curta que es podien amagar sota la capa.




Serrallonga.




Rocaguinarda.





Bandolers.




Pedrenyal del segle XVII.

divendres, 15 d’octubre de 2010

Les veus del Pamano


Ja he acabat de llegir aquesta obra mestra. Hi ha opinions que la situen com la millor novel·la en llengua catalana dels últims 50 anys. La veritat és que és brillant i que ha tingut un gran èxit arreu, sobretot a Alemanya.

Cabré té una manera peculiar d'escriure. Si el llegiu, veureu que escriu els diàlegs com mai abans no ho havíeu vist.

L'acció se situa en un petit poble del Pallars just després de la Guerra Civil, on un mestre de Barcelona hi és destinat per fer de mestre de poble. Aviat descobrirà perquè ningú més volia la plaça. Falangistes, maquis, odis i rencors faran que aviat s'oblidi de la imatge idíl·lica de poble de muntanya tranquil.

dijous, 16 de setembre de 2010

La memòria dels Cargols – 04. La guerra dels remences

http://www.tv3.cat/videos/2825670/La-guerra-dels-remences



En aquest quart capítol la Guerra dels remences arriba a les valls de Santa Gueraula. Els remences eren els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva de no poder abandonar el mas i les terres que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor. La redempció o remença que havien de pagar afectava no tan sols el pagès sinó també la muller i els fills, que havien de servir a la casa del seu senyor si aquest ho volia.
El conflicte armat entre els pagesos i la Generalitat es va resoldre amb la Sentència de Guadalupe , que posà fi als mals usos a canvi d'un pagament.




Mapa de la Guerra dels Remences:

http://www.remences.com/mapaca2.jpg

dijous, 9 de setembre de 2010

Grup la Mata de Jonc

http://www.lamatadejonc.net/


La Mata de Jonc és un cor d'homes especialitzat en polifonia tradicional decidit a abordar un repertori representatiu dels Països Catalans i també d’altres zones properes, sempre en l’àmbit pirinenc-mediterrani.


La Mata de Jonc pren els seus models de l’àrea mediterrània en general i, més concretament, de la polifonia occitana. Aconsegueix així, una proposta musical innovadora -i a la vegada respectuosa amb la tradició- que pretén obrir un camí en aquest camp poc concorregut per les noves generacions de músics i cantors en general a Catalunya.

Aquí podeu escoltar algunes cançóns seves:
http://www.lamatadejonc.net/repertori/repertori.html


Metàfora de la Mata de Jonc:

I si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de la de mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà."
(Ramon Muntaner, 1325, Crònica 292)

dimecres, 8 de setembre de 2010

La memòria dels Cargols – 03. El miracle de la beateta Cargol

http://www.tv3.cat/videos/2828170/El-miracle-de-la-beateta-Cargol



El tercer capítol de la sèrie ens mostra la manipulació que exercia l'Església Catòlica sobre la població. Un suposat miracle obrat per la filla dels Cargol fa que el rector la consideri beata i passi a ser venerada per tota la contrada. També cal destacar el paper dels Mestres els pintors murals de les esglésies romàniques.



http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ed/Meister_aus_Tahull_001.jpg

divendres, 20 d’agost de 2010

Rondalla algueresa - Lo sabater i lo sardo mort

Vull contar la història del sabater xu Francisco. Xu Francisco era un sabater que teniva sempre un muntó de treball, però no perquè era més capaç d'un altro, sinó perquè ell a la pobra gent adobava les botes a buf. A buf vol diure que aquell anava i li dieva:

-Fetes me les has les botes?
-Sí.
-Però moneda en aqueix momento no ne tenc; si me les dónes, te pag a penes que treball, a penes que acull la fruita -si era gent de campanya-, a penes que venc un animal -si era pastor.

I ell dava, pobre home, per cosa sabiva que les botes feven menester i les teniva de dar-les. Però ell se salvava: teniva calqui sou per cosa quan ne moriva calqui u a l'hospital anava a vetllar-lo i per aqueixa nitada que passava a costat d'aqueix mort li daven una certa moneda.

Calqui volta li dieven:

-Xu Franci', vostè no té por?
-No, jo no tenc por: lo mort és mort i qui mal me fa?

Succeïva que ell, però, a l'hospital tota aquella nitada llonga no la passava sense fer arrés: se portava un banc petit i el treball del sabater. Una nit ell era pistant la pell i els amics s'eren posats d'acòrdio amb un sardo que ha dit: "Esta nit a dintre del baül me pos jo i quan xu Francisco se posa a treballar, jo moc una mà, moc un peu i vull veure si n'ixi fugint desesperat".

Xu Francisco pistava aqueixa pell amb el martell i cada tant mirava lo mort, i veient que moieva una mà li ha dit:

-Posa aquella mà a posto, i està-te fermo, per cosa tu s'és mort, eh!

Aquell abaixava la mà i feva finta d'ésser mort. Xu Francisco dava dos cops a la pell i tornava a mirar lo mort, i el mort alhora moieva el peu.

-Posa a posto aquell peu, per cosa tu s'és mort i el mort no se mou, eh! -ha dit xu Francisco.

Aquell posava a posto el peu. Així que un altro poc a dintre del baül feva veure que se moieva. I xu Francisco:

-I tu s'és mort: no te tens de moure!

Lego s'és arrecordat que aquell mort era sardo i que forsis l'alguerès no el compreneva. Ha aguardat que se tornessi a moure, i a penes que s'és tornat a moure és anat amb el martell i li ha dit:

-Tue ses mortu: istadi mortu, istadi mortu, istadi mortu!


I li ha dat quatre cops al cap i alhora aquell és mort de davero.









Vocabulari:

Forsis = potser

Xu Francisco = En Francisco

dissabte, 7 d’agost de 2010

Aires Formenterencs - Pàgines enrere

http://www.youtube.com/watch?v=MN7ifU2XYIo&feature=related




Aires formenterencs – Pàgines enrere



Ja fa temps que vaig escriure la lletra d'una cançó

que no l'havia cantada per no tenir ocasió;

és una història petita, molt menuda, molt senzilla

parla de la nostra terra, parla de la nostra illa.


Que va ser un vuit d'agost quan això va començar

quan les tropes catalanes lluitaren contra l'islam;

i de mitja lluna feren una gran falç per segar

terços que aviat serien terra de cor català.


Aleshores arribaren de lluny els nostres majors

portaven dins el seu puny les llavors d'una nació;

i amb cada incursió era un altre fill que se n'anava

i en venir la primavera fam era la que arribava.


I en faltar beure i menjar caminaven per orgull

que d'això sí que en tenien, no ho venien com avui;

moros i pesta clavaren el seu ganivet de dol

i d'aquí tots se n'anaren sense trobar cap consol.


Tota sola abandonada somiant enmig del mar

fins que un dia en Marc Ferrer va tornar-la a despertar;

tres-cents anys han passat ja d'aquell gloriós moment

tres-cents anys de camps llaurats, llàgrimes de sal i vent.


Que són pàgines enrere i no quedaran en blanc

mentre em quedi un fil de veu per poder seguir cantant;

i si un dia em falta força o me'n vaig per no tornar

les històries que hem escrit ningú les podrà esborrar.


Escoltau-la germans meus aquesta branca de pi

la saba que dins hi corre és la sang del meu país;

tragueu fulles ametllers, en veu baixa us diran

que la terra que alenau compleix avui tres-cents anys.







Avui, 8 d'agost, no podia posar una altra entrada que no fos aquesta, una magnífica cançó del grup de Formentera anomenat Aires Formenterencs. Tot seguit us faig petita explicació dels fets històrics narrats:

La cançó comença parlant del 8 d'agost, data en que els catalans van conquerir les illes Pitiüses, concretament l'any 1235. Després parla de les dificultats de la vida en una illa tan pobra: escassetat d'aigua i aliments, incursions de pirates moriscos, la pesta negra (mitjans del segle XIV), fets que van dur al despoblament de l'illa, que només restà habitada de forma temporal per l'extracció de sal i les feines de ramaderia.

La repoblació no va ser fins als volts de l'any 1700, quan Marc Ferrer va impulsar l'arribada d'eivissencs.


En resum, una cançó preciosa amb molt de sentiment d'amor a la terra, a l'illa de Formentera i a la seva catalanitat.

dissabte, 31 de juliol de 2010

Cal despertar Occitània

Acabo de passar uns dies amb els companys de Libertat! i l'estada m'ha permès conèixer amb més profunditat la lluita que duu a terme la nació occitana per recuperar la seva llengua, la seva dignitat i el seu país. Occitània es troba en una situació molt adversa, molt pitjor que la que patim els catalans, sens dubte. Per posar-vos un exemple comparatiu proper, Occitània està tan malament com la Catalunya nord, o fins i tot pitjor. Per començar és un país esquarterat en tres estats diferents (l'italià, l'espanyol i el francès) i desenes d'administracions regionals que no segueixen cap tipus d'ordenament lingüístic, històric o cultural.

Pel que fa a la llengua, on es troba millor és a la Val d'Aran (on gaudeix de cooficialitat) i a les Valadas Occitanas (Valls occitanes sota jou italià). A l'Estat francès, la llengua es troba en una situació francament dolenta i molt delicada. L'estat jacobí centralista, que es vanta de ser la pàtria dels Drets de l'Home i del Ciutadà, de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, ha fet tot el possible per eliminar qualsevol llengua i qualsevol cultura que no sigui la francesa dins el territori que controla. Així, quan l'escola va passar a ser obligatòria, van fer mans i mànigues per evitar que els vailets parlessin occità mitjançant càstigs, burles, violència i la por. Des de ben petits els feien creure que allò que parlaven es deia patuès (una manera de denigrar una llengua), que era francès mal parlat i que calia que parlessin sempre en francès si volien ser algú a la vida i tenir una feina. Així, l'occità va deixar de transmetre's als fills en bona part de les famílies occitanes. De fet, la majoria d'occitans que vaig conèixer, saben occità perquè l'han après de grans, interessats en descobrir què era allò que els seus avis parlaven d'amagat, ja que els seus pares sempre els hi han parlat en francès.

Aquesta consciència de dialecte o llengua inferior encara perdura avui en dia, també entre alguns occitanoparlants. M'han explicat moltes anècdotes, la majoria d'elles recollides en aquest article de Ferriol Macip, que us recomano que llegiu:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/151149


Libertat! - Esquèrra Revolucionària d'Occitània va néixer com a confluència de tres organitzacions que ja duien temps treballant: Anaram au patac, Hartèra i Combat d'Òc. El seu objectiu primordial és, com diuen ells, recuperar el país. Recuperar-lo perquè s'està morint, els estats que l'ocupen l'estan matant atacant-lo dia rere dia, negant la seva existència i fent-li patir una assimilació cultural forçada.

Segur que encara em falta molt per aprendre sobre Occitània, però ara que en tinc una idea formada i ho he viscut de primera mà, puc afirmar amb rotunditat que admiro la incansable tasca i l'enorme sacrifici que fan els companys militants occitans per salvaguardar la seva llengua, la seva terra i la seva cultura. És admirable el seu combat, ja que sembla que tot va en contra seva. Però tot i les adversitats, estic convençut que tota la feina que estan duent a terme tindrà els seus fruits. Amb treball i perseverança aconseguiran que l'occità sobrevisqui i despertaran les consciències de milers de persones que no se n'adonen de les atrocitats que està cometent l'Estat francès, i descobriran així la seva veritable identitat, que malauradament alguns han intentat esborrar. Des dels Països Catalans hem d'ajudar tant com sigui possible als companys occitans en la seva lluita, que també és la nostra, establint vincles en tots els nivells: cultural, lingüístic, polític... Occitània es despertarà d'aquesta maleïda foscor i tornarà a brillar com en el temps dels trobadors.


L'única lluita que es perd és la que s'abandona!


Visquin els Països Catalans lliures!

Òsca Occitània liura!






dimecres, 30 de juny de 2010

La memòria dels Cargols - 02. La pesta negra

http://www.tv3.cat/videos/2827230/La-pesta-negra



El segon capítol de la sèrie gira entorn a la pesta negra i els seus efectes. Aquesta malaltia és provocada per un bacteri que duen les rates, que mitjançant les puces va arribar als humans. La seva principal variant fou la pesta bubònica, que té aquest nom pels bubons que sortien als engonalls, colls i aixelles pels quals supurava pus i sang; les hemorràgies internes que patin feien sortir taques fosques arreu del cos. Es calcula que aquesta malaltia va matar un terç de la població europea de l'època.
També veiem la persecució dels jueus a casa nostra i els efectes de l'assalt al call de Barcelona de l'any 1391, que va deixar més de tres-cents morts; els supervivents es van haver de convertir al cristianisme o van haver de fugir.





Quadre del pintor alemany Matthias Grünewald representant un malalt de pesta negra, afectat de bubons supurant pus i de sangtraïts.

dimarts, 29 de juny de 2010

La memòria dels Cargols - 01. Cargols i Esclatasangs

http://www.tv3.cat/videos/2827170/Cargols-i-Esclatasangs



En aquest primer capítol veiem com arriba la família Cargol a les valls de Santa Gueraula i s'instal·la a les terres del baró. També veiem l'origen del seu patronímic, el cognom, i el del que serà el seu etern enemic, l'Esclatasangs.
Els mals usos, abusos del baró, surten per primer cop, i també els anirem veient en els següents capítols ambientats en l'Edat Mitjana.





Pagesos sotmesos als mals usos.


dilluns, 28 de juny de 2010

La memòria dels Cargols

Aquestes darreres setmanes, Televisió de Catalunya ha estat emetent en el canal 300 la genial i magnífica sèrie "La memòria dels Cargols". Produïda per Dagoll Dagom l'any 1999, narra en 26 capítols diferents esdeveniments de la història de Catalunya. Aprofitant l'avinentesa han penjat la sèrie al 3alacarta, i a partir d'ara l'aniré mirant i comentaré breument els capítols. Fa onze anys em va agradar molt, però ara la gaudeixo encara més, és una obra mestra.
Si voleu anar fent boca, aquí teniu tots els capítols:

http://www.tv3.cat/searcher/tvc/searchingVideos.jsp?acat=BB_CARGOLS&catname=La%20mem%F2ria%20dels%20Cargols

dimecres, 23 de juny de 2010

Un blog sobre fronteres

Si sou amants de la geografia, us recomano aquest blog:


http://fronterasblog.wordpress.com/


Molt interessant.

divendres, 28 de maig de 2010

Escrit de presentació de la xerrada de Libertat organitzada pel SEPC

Aquí us deixo l'escric que vaig fer per presentar l'organització occitana Libertat a Barcelona, en català i occità:



Molt bona tarda a tothom,

Em plau donar-vos la benvinguda a aquesta xerrada de presentació que organitzem conjuntament el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Libertat-Esquèrra Revolucionària d'Occitània.

És la primera vegada que els companys de Libertat vénen al nostre país a presentar el seu recentment nascut projecte. Libertat i el SEPC compartim la lluita per l'alliberament nacional i social de les nostres respectius països. El SEPC som el sindicat estudiantil majoritari a les aules dels Països Catalans i treballem per la construcció d'un marc educatiu propi a la nostra nació. Amb aquesta finalitat, ens dotem de metodologies de treball per tal d'avançar cap a la transformació dels centres educatius, basant-nos en cinc grans eixos de reivindicació: l'ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.

D'ençà de la batalla de Muret, les relacions entre occitans i catalans han anat disminuint, tot i que caldria esmentar la immigració occitana dels segles XVI i XVII a Catalunya i els contactes del segle XIX entre felibritges i precatalanistes. Durant aquest llarg temps aquestes dues nacions germanes han viscut d'esquenes i hi hem de posar remei: tenim dues llengües molt i molt semblants, gairebé idèntiques segons alguns, un passat comú, una proximitat geogràfica i un present de dominació i de manca d'Estat propi. En aquest sentit, veiem molt positius els acostaments recents entre catalans i occitans, com serien la presència de catalans en la manifestació per la llengua occitana a Carcassona i la presència d'occitans en la diada de la Catalunya Nord a Perpinyà. Creiem que aquest és el camí que cal seguir per tal de tornar a tenir uns i altres una relació fluïda, i esperem poder seguir avançant juntament amb Libertat cap a un futur millor.

A més, volem deixar clar el nostre suport al fet diferencial aranès i al dret de la Val d'Aran a no ser inclosa en cap altra nova divisió territorial que no sigui ella mateixa, així com el suport a la reunificació de l'Aran amb la resta de territori occità.

Dit això, us deixo amb els companys Libertat.











Adishatz a toti,

Qu'ei tà jo un plaser de dar-vos era benvenguda ad aguesta charrada de presentacion qu'organizam amassa eth Sindicat d'Estudiants des Païsi Catalans (SEPC) e Libertat-Esquèrra Revolucionària d'Occitània.

Qu'ei eth prumèr còp qu'es companhs de Libertat vien tath nòste país a presentar eth sòn projècte recèntaments renaishut. Libertat e eth SEPC que compartim era luta entara desliurança nacionau e sociau des nòsti respectius païsi. Eth SEPC qu'èm eth sindicat d'estudiants majoritari enes aules des Païsi Catalans e que trabalham entath bastiment d'un marc educatiu pròpri ara nòsta nacion. Damb aguesta fin, que mos dotam de metodologies de trabalh entà per'mor d'auançar de cap ara transformacion des centres educatius, en tot basar-mos sus cinc grani èishi de reivindicacion: er ensenhament public, popular, catalan, antipatriarcau e de qualitat.

A compdar dera batalha de Muret, es relacions entre occitans e catalans qu'an amendrit, maugrat que calerie mencionar era immigracion occitana des sègles XVI (sètze) e XVII (dètz-e-sèt) en Catalonha e es contactes deth sègle XIX (dètz-e-nau) entre felibritges e precatalanistes. Pendent aguest long temps aguestes dues nacions fraies qu'an viscut d'esquies e mos cau méter-i remèdi: qu'auem dues lengües fòrça semblables, quasi identiques segons quauqui uns, un passat comun, ua proximitat geografica e un present de dominacion e de manca d'Estat pròpri. En aguest sens, que vedem fòrça positius es apropaments recents entre catalans e occitans, coma siguèc era preséncia de catalans ena manifestacion entara lengua occitana en Carcassona e era preséncia d'occitans en dia de Catalonha Nòrd en Perpinhan. Que credem qu'aguest ei eth camin que cau seguir entà per'mor de tornar a auer es uns e es auti ua relacion fluïda, e demoram poder seguir en tot auançar amassa damb Libertat de cap a un futur melhor.

Totun, que volem deishar clar eth nòste supòrt ath hèt diferenciau aranés e ath dret dera val d'Aran a non èster includida era cap auta naua division territoriau que non sigue era madeisha, atau coma eth supòrt ara reunificacion d'Aran damb era rèsta deth territòri occitan.

Dit açò, que vos dèishi damb es companhs Libertat.

dilluns, 12 d’abril de 2010

Eleccions al Claustre de la UB

Aquí teniu el programa del SEPC:



No hi renunciïs. Construïm la universitat que volem. DECIDEIX SEPC!

El proper 15 d’abril es celebraran eleccions per a escollir els representants dels estudiants al claustre, a les juntes de facultat i als consells d’estudis de la Universitat de Barcelona (UB). El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) veiem necessària la nostra participació en aquestes eleccions, però veiem més important i imprescindible la lluita i l’esforç diari en la construcció d’una universitat que respecti la nostra llengua i el nostre país; que estigui al servei real de la societat i que fomenti l’esperit crític de les persones; que eduqui en favor del no-sexisme; i que disposi de tots els recursos humans, materials i econòmics per a poder complir amb la seva funció educativa.


Què està passant a la universitat?
L’arribada dels graus
Aquest curs acadèmic els estudiants de la UB hem vist els efectes de l'aplicació del Pla Bolonya. La pràctica totalitat dels nous matriculats inicien una titulació de grau, amb tot el que això comporta. Tal i com denunciàvem, els nous plans d'estudi estan suposant un augment important de la dedicació de l'estudiant, fent incompatible el treball amb l'estudi. Això sense una política de beques digne que faci accessible la universitat per aquells amb dificultats econòmiques.
L'aplicació en sí d'aquesta reforma s'ha caracteritzat pel caos i la ineptitud. Els matriculats de grau han sentit com la majoria de professors els deien que no sabien què havien de fer. Bolonya s'ha aplicat violentament i sense debat i, a sobre, ràpid i malament. En diverses facultats hi ha hagut problemes burocràtics diversos, desinformació de l'estudiantat i el professorat, incoherència i manca de seriositat en l'organització dels nous plans d'estudis. A més, aquells estudiants que se'ls oferia passar els seus estudis a grau i han optat per continuar amb la llicenciatura han vist com es quedaven sense docència.

Conflicte institucional
A nivell de la direcció de la Universitat de Barcelona, a principis d'any es va produir la dimissió de 4 vicerectors per diversos motius, com la manca de consens dins l'equip o la ideologia amb la qual s'estava reformant la universitat. Aquí es va materialitzar amb força el paper autoritari que està prenent el govern de les universitats, així com el conflicte polític que s'amaga rere Bolonya. El que abans era un govern democràticament controlat fruit en certa mesura del consens de la comunitat universitària, ara és un govern que s'imposa fins i tot a alguns dels seus propis membres.
En diversos moments, com en la dimissió dels 4 vicerectors, el rector Dídac Ramírez ha manifestat una visió molt agressiva del que per ell és el govern de la universitat, emparant-se en la necessitat d'“excel·lència, autonomia i eficiència”. Ramírez considera que a la universitat hi ha un excés de democràcia i consens. Aposta per enfortir-se com a cap executiu en una empresa anomenada UB, quelcom ben allunyat del que hauria de ser una universitat pública i de qualitat.

Després de Bolonya: Estratègia Universitat 2015. La privatització de la governança i el finançament.
Un cop han imposat les primeres passes del Pla Bolonya, els governs, rectors i lobbys empresarials continuen el procés de privatització de les universitats. Aquests agents entenen que les universitats han de ser negocis generadors de benefici econòmic, on les fonts privades han d’invertir per tal de fabricar patents comercialitzables i professionals que responguin a les demandes del teixit productiu.
En aquest sentit s’està desenvolupant una ofensiva que busca convertir la “burocràtica” democràcia interna de les universitats en un govern fort, vertical i totpoderós del rector. Aquest estarà al seu torn al servei de les Juntes de Govern, un consell d’administració format per representants d’empreses que dissenyaran l’estratègia de cada centre des d’una lògica de rendiment econòmic i mercantil.
Aquesta reforma, anomenada Estratègia Universitat 2015, també pretén transformar el finançament del sistema universitari estatal. L’estat espanyol destina pocs recursos a Ensenyament superior (1,1% del PIB), la UB i la resta d’universitats pateixen un deute històric i l’aplicació de Bolonya exigeix un augment substancial de recursos, tal i com reconeixien els seus defensors. Malgrat això, a principis d’any la Generalitat va retallar entre un 5-8% el pressupost universitari.
Davant aquesta situació de precarietat financera provocada, el que estan fent és vendre la Universitat. Per una banda, continua l’externalització de serveis. Per l’altra, Estratègia Universitat 2015 obre les portes de les facultats a la inversió privada. L’entrada de capital privat no cal dir que buscarà només el rendiment particular i no el públic. Si a més tenim en compte que l’administració de la universitat serà corporativa, ja tenim la universitat privatitzada.
El problema econòmic dels estudiants tampoc es preveu resoldre, tot i que les noves carreres exigeixen més esforç als estudiants i la majoria impedeixen treballar a la vegada. Tot al contrari, els debats de rectors i govern giren entorn a l’augment de les taxes dels estudiants i el subministrament de préstecs com a ajuda.

Per tal de fer front a aquestes imposicions, i defensar el caràcter públic de la universitat, és necessari que els estudiants prenguem la paraula i ens fem respectar. És imprescindible que ens mobilitzem i treballem per a construir una universitat nova. Hem de construir una universitat catalana, popular, pública, antipatriarcal i de qualitat.


El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), des dels òrgans de govern de la UB, defensem:

1.- Democratització dels òrgans de govern de la Universitat:
Exigim un augment de la presència dels estudiants en aquests òrgans.
Sol·licitem que l'elecció dels òrgans unipersonals sigui pel Claustre a través d'un procés transparent i que requereixi una majoria qualificada.
Demanem que les actuacions del Rector i del Consell de Govern siguin sotmeses a ratificació per part del Claustre universitari.
Apostem perquè el Consell Social es transformi en un òrgan assessor i consultiu, en tant que està format majoritàriament per membres aliens a la comunitat universitària. Els seus membres han de representar de forma objectiva l'entorn social i cultural de la UB.
Defensem que les decisions més importants de la universitat (pressupost, plans estratègics, plans d'estudi, etc.) siguin sotmeses a referèndum per tots els membres de la comunitat universitària.
Volem la transformació del Consell d'Estudiants en un òrgan no jerarquitzat i estructurat en assemblees d'estudiants per ensenyaments on imperi la plena participació, el consens i el control democràtic. A més a més ha de representar els estudiants en les diferents Comissions universitàries.

2.- Supressió de les càrregues econòmiques dels estudiants:
Sol·licitem l'eliminació de l'obligatorietat del recàrrec que suposa la carpeta i l'agenda en el si de la matrícula.
Defensem que tots els materials necessaris per poder seguir el curs d'una assignatura (manuals, apunts, diapositives, dossiers, etc.) siguin totalment gratuïts.

3.- Preeminència de la Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona:
Volem que tot el personal docent de la UB (exceptuant aquells amb règim visitant) acreditin la superació del nivell C de català.
Exigim que en totes les matèries existeixin suficients grups on la docència es faci en llengua catalana.
Demanem que tots els materials que elabori edicions UB (llibres, dossiers, apunts, etc.) estiguin, coma mínim, en llengua catalana.
Demanem que aquelles assignatures matriculades en llengua catalana, es realitzin amb la llengua en què han estat ofertades .
- Demanem també, que la UB prengui partit per la integració linguïstica i cultural dels estudiants d’intercanvi.

4. Lliure accés per part dels estudiants a la totalitat del campus virtual
- Exigim que la UB retiri la restricció d’accés dins el campus virtual a les assignatures a les que no estàs matriculat, entenem doncs, que el material docent ha de ser de lliure accés i consulta per a tot l’estudiantat de la UB.

5. Lliure circulació de persones
-Com un òrgan públic, exigim que totes les persones que ho desitgin puguin accedir a la totalitat del campus universitari, així com a la biblioteca sense necessitat d’acreditar-se.

6. Ampliació de l’horari de les biblioteques
- Volem que s’amplii l’horari de les diferents Biblioteques de la UB, especialment en època d'exàmens. Una de les peculiaritats dels nous graus és el foment de l’avaluació continuada i l’augment de treballs en grup, per tant, cal adequar les sales de treball en grup i d’estudi per a garantir que les necessitats dels estudiants estan cobertes.

7.- Proposem assegurar el dret efectiu de tots els estudiants a tenir DUES convocatòries d'avaluació per cada assignatura matriculada (gener- juny i el setembre) i a mantenir l’avaluació única.
- Creiem que els estudiants de la UB hem de tenir dret a una segona oportunitat en l'avaluació dels nostres coneixements d'una assignatura.
-Exigim també que no es mantingui el dret efectiu a poder cursar una matèria en avaluació única, sense traves.
8.- Recuperació dels serveis externalitzats per part de la universitat:
Apostem per la reapropiació per part de la Universitat dels serveis externalitzats de reprografia i de cafeteria i restauració.
Defensem la creació d'una cooperativa estudiantil que gestioni el servei de reprografia i una altra el servei de cafeteria i restauració.
Proposem que aquests serveis ofereixin uns preus que equivalguin al seu propi cost de gestió i una bona qualitat del servei, sotmesa a control constant.

9.-Foment de la participació estudiantil:
- Defensem l'existència, als diferents campus, d'espais autogestionats pel conjunt dels estudiants.
- Proposem l'alliberament de càrrega lectiva a unes determinades hores de la setmana, per així garantir en plenes condicions el dret de reunió dels estudiants.
- Exigim una millora en la política de foment de l'associacionisme estudiantil.

10.- Conversió de les beques de col·laboració en contractes laborals dignes:
Exigim la conversió de les beques de col·laboració en contractes laborals dignes.

11.- Exigim que el Rector no permeti l’entrada dels Mossos d’Esquadra ni d’altres cossos policials dins el recinte universitari:
- Per tal de garantir l’autonomia i la democràcia de la universitat, exigim que el rector no recorri a les forces policials per solucionar conflictes, sinó que sempre cerqui la via del diàleg i la no violència.





Si tu no lluites, ningú ho farà per tu. No renunciïs a la Universitat que volem.

divendres, 9 d’abril de 2010

Bertsolarisme

El bertsolarisme és l'art basc de fer versos. Estan preparant un documental sobre el tema i n'he vist un primer tast; ja us avanço que fa molt bona pinta, aquí el teniu:


http://vimeo.com/9356906



Magnífic. Als Països Catalans també tenim cultura de cant improvisat: nyacres, garrotins, cant d'estil, jotes... modalitats que havien quedat en l'oblit i que de mica en mica es van recuperant.

dimecres, 17 de març de 2010

El perquè d'aquest nom

Volia que el títol del blog fos una paraula o frase feta ben nostrada, i donat que fa relativament poc que tinc una gata a casa, vaig decidir que aquest m'anava com anell al dit. El seu significat:


gat dels frares
1 Murri, persona que obra amb segona intenció.
2 Persona sorneguera o inclinada a la broma.
Sempre que ve al mercat a demanar-nos el vot, fa la mateixa pantomima... És ben bé un gat dels frares!




Si amb la seva ploma no arriba mai a fer sang ni esqueixar els núvols, arriba a donar gairebé sempre una sensació de benestar intel·lectual, una nota intel·ligent i sensible. En Plana, que com a home és un sant, com a escriptor és un gat dels frares. Llegeix tots els llibres i sap totes les coses que passen pel món. I sap orientar el seu pensament i la seva paraula pels camins que li vénen més de gust.

Josep M. de Sagarra, «Alexandre Plana» (La Publicitat, 28 de juny del 1925) (reproduït L’ànima de les coses, Barcelona: Quaderns Crema, 2001, pàg. 454)

diumenge, 14 de març de 2010

Benvinguda

Us dono la benvinguda al meu blog. Aquest espai té la funció de divulgar tot allò que em sembli interessant, sigui fet per mi o no, com ara escrits, cançons, vídeos, fotografies... Serà un mitjà amb el qual presentaré bona part dels meus projectes, com és la traducció i adaptació de cançons.

La política i la cultura hi tindran un lloc destacat, igual que la resta de temes pels quals em desvisc, com la geografia, la història, les llengües, les curiositats, la literatura, la fotografia, l'excursionisme, la mitologia i les lluites populars, posant sempre èmfasi en els temes de la meva nació, els Països Catalans, així com de les nacions germanes i altres pobles orpimits del món.

Sigueu, doncs, benvingudes i benvinguts.