divendres, 20 d’agost del 2010
Rondalla algueresa - Lo sabater i lo sardo mort
-Fetes me les has les botes?
-Sí.
-Però moneda en aqueix momento no ne tenc; si me les dónes, te pag a penes que treball, a penes que acull la fruita -si era gent de campanya-, a penes que venc un animal -si era pastor.
I ell dava, pobre home, per cosa sabiva que les botes feven menester i les teniva de dar-les. Però ell se salvava: teniva calqui sou per cosa quan ne moriva calqui u a l'hospital anava a vetllar-lo i per aqueixa nitada que passava a costat d'aqueix mort li daven una certa moneda.
Calqui volta li dieven:
-Xu Franci', vostè no té por?
-No, jo no tenc por: lo mort és mort i qui mal me fa?
Succeïva que ell, però, a l'hospital tota aquella nitada llonga no la passava sense fer arrés: se portava un banc petit i el treball del sabater. Una nit ell era pistant la pell i els amics s'eren posats d'acòrdio amb un sardo que ha dit: "Esta nit a dintre del baül me pos jo i quan xu Francisco se posa a treballar, jo moc una mà, moc un peu i vull veure si n'ixi fugint desesperat".
Xu Francisco pistava aqueixa pell amb el martell i cada tant mirava lo mort, i veient que moieva una mà li ha dit:
-Posa aquella mà a posto, i està-te fermo, per cosa tu s'és mort, eh!
Aquell abaixava la mà i feva finta d'ésser mort. Xu Francisco dava dos cops a la pell i tornava a mirar lo mort, i el mort alhora moieva el peu.
-Posa a posto aquell peu, per cosa tu s'és mort i el mort no se mou, eh! -ha dit xu Francisco.
Aquell posava a posto el peu. Així que un altro poc a dintre del baül feva veure que se moieva. I xu Francisco:
-I tu s'és mort: no te tens de moure!
Lego s'és arrecordat que aquell mort era sardo i que forsis l'alguerès no el compreneva. Ha aguardat que se tornessi a moure, i a penes que s'és tornat a moure és anat amb el martell i li ha dit:
-Tue ses mortu: istadi mortu, istadi mortu, istadi mortu!
I li ha dat quatre cops al cap i alhora aquell és mort de davero.
Vocabulari:
Forsis = potser
Xu Francisco = En Francisco
dissabte, 7 d’agost del 2010
Aires Formenterencs - Pàgines enrere
Aires formenterencs – Pàgines enrere
Ja fa temps que vaig escriure la lletra d'una cançó
que no l'havia cantada per no tenir ocasió;
és una història petita, molt menuda, molt senzilla
parla de la nostra terra, parla de la nostra illa.
Que va ser un vuit d'agost quan això va començar
quan les tropes catalanes lluitaren contra l'islam;
i de mitja lluna feren una gran falç per segar
terços que aviat serien terra de cor català.
Aleshores arribaren de lluny els nostres majors
portaven dins el seu puny les llavors d'una nació;
i amb cada incursió era un altre fill que se n'anava
i en venir la primavera fam era la que arribava.
I en faltar beure i menjar caminaven per orgull
que d'això sí que en tenien, no ho venien com avui;
moros i pesta clavaren el seu ganivet de dol
i d'aquí tots se n'anaren sense trobar cap consol.
Tota sola abandonada somiant enmig del mar
fins que un dia en Marc Ferrer va tornar-la a despertar;
tres-cents anys han passat ja d'aquell gloriós moment
tres-cents anys de camps llaurats, llàgrimes de sal i vent.
Que són pàgines enrere i no quedaran en blanc
mentre em quedi un fil de veu per poder seguir cantant;
i si un dia em falta força o me'n vaig per no tornar
les històries que hem escrit ningú les podrà esborrar.
Escoltau-la germans meus aquesta branca de pi
la saba que dins hi corre és la sang del meu país;
tragueu fulles ametllers, en veu baixa us diran
que la terra que alenau compleix avui tres-cents anys.
Avui, 8 d'agost, no podia posar una altra entrada que no fos aquesta, una magnífica cançó del grup de Formentera anomenat Aires Formenterencs. Tot seguit us faig petita explicació dels fets històrics narrats:
La cançó comença parlant del 8 d'agost, data en que els catalans van conquerir les illes Pitiüses, concretament l'any 1235. Després parla de les dificultats de la vida en una illa tan pobra: escassetat d'aigua i aliments, incursions de pirates moriscos, la pesta negra (mitjans del segle XIV), fets que van dur al despoblament de l'illa, que només restà habitada de forma temporal per l'extracció de sal i les feines de ramaderia.
La repoblació no va ser fins als volts de l'any 1700, quan Marc Ferrer va impulsar l'arribada d'eivissencs.
En resum, una cançó preciosa amb molt de sentiment d'amor a la terra, a l'illa de Formentera i a la seva catalanitat.