Rondalla algueresa - Lo sabater i lo sardo mort

Vull contar la història del sabater xu Francisco. Xu Francisco era un sabater que teniva sempre un muntó de treball, però no perquè era més capaç d'un altro, sinó perquè ell a la pobra gent adobava les botes a buf. A buf vol diure que aquell anava i li dieva:

-Fetes me les has les botes?
-Sí.
-Però moneda en aqueix momento no ne tenc; si me les dónes, te pag a penes que treball, a penes que acull la fruita -si era gent de campanya-, a penes que venc un animal -si era pastor.

I ell dava, pobre home, per cosa sabiva que les botes feven menester i les teniva de dar-les. Però ell se salvava: teniva calqui sou per cosa quan ne moriva calqui u a l'hospital anava a vetllar-lo i per aqueixa nitada que passava a costat d'aqueix mort li daven una certa moneda.

Calqui volta li dieven:

-Xu Franci', vostè no té por?
-No, jo no tenc por: lo mort és mort i qui mal me fa?

Succeïva que ell, però, a l'hospital tota aquella nitada llonga no la passava sense fer arrés: se portava un banc petit i el treball del sabater. Una nit ell era pistant la pell i els amics s'eren posats d'acòrdio amb un sardo que ha dit: "Esta nit a dintre del baül me pos jo i quan xu Francisco se posa a treballar, jo moc una mà, moc un peu i vull veure si n'ixi fugint desesperat".

Xu Francisco pistava aqueixa pell amb el martell i cada tant mirava lo mort, i veient que moieva una mà li ha dit:

-Posa aquella mà a posto, i està-te fermo, per cosa tu s'és mort, eh!

Aquell abaixava la mà i feva finta d'ésser mort. Xu Francisco dava dos cops a la pell i tornava a mirar lo mort, i el mort alhora moieva el peu.

-Posa a posto aquell peu, per cosa tu s'és mort i el mort no se mou, eh! -ha dit xu Francisco.

Aquell posava a posto el peu. Així que un altro poc a dintre del baül feva veure que se moieva. I xu Francisco:

-I tu s'és mort: no te tens de moure!

Lego s'és arrecordat que aquell mort era sardo i que forsis l'alguerès no el compreneva. Ha aguardat que se tornessi a moure, i a penes que s'és tornat a moure és anat amb el martell i li ha dit:

-Tue ses mortu: istadi mortu, istadi mortu, istadi mortu!

I li ha dat quatre cops al cap i alhora aquell és mort de davero.









Vocabulari:

Forsis = potser

Xu Francisco = En Francisco

Aires Formenterencs - Pàgines enrere

http://www.youtube.com/watch?v=MN7ifU2XYIo&feature=related

Aires formenterencs – Pàgines enrere

Ja fa temps que vaig escriure la lletra d'una cançó

que no l'havia cantada per no tenir ocasió;

és una història petita, molt menuda, molt senzilla

parla de la nostra terra, parla de la nostra illa.

Que va ser un vuit d'agost quan això va començar

quan les tropes catalanes lluitaren contra l'islam;

i de mitja lluna feren una gran falç per segar

terços que aviat serien terra de cor català.

Aleshores arribaren de lluny els nostres majors

portaven dins el seu puny les llavors d'una nació;

i amb cada incursió era un altre fill que se n'anava

i en venir la primavera fam era la que arribava.

I en faltar beure i menjar caminaven per orgull

que d'això sí que en tenien, no ho venien com avui;

moros i pesta clavaren el seu ganivet de dol

i d'aquí tots se n'anaren sense trobar cap consol.

Tota sola abandonada somiant enmig del mar

fins que un dia en Marc Ferrer va tornar-la a despertar;

tres-cents anys han passat ja d'aquell gloriós moment

tres-cents anys de camps llaurats, llàgrimes de sal i vent.

Que són pàgines enrere i no quedaran en blanc

mentre em quedi un fil de veu per poder seguir cantant;

i si un dia em falta força o me'n vaig per no tornar

les històries que hem escrit ningú les podrà esborrar.

Escoltau-la germans meus aquesta branca de pi

la saba que dins hi corre és la sang del meu país;

tragueu fulles ametllers, en veu baixa us diran

que la terra que alenau compleix avui tres-cents anys.

Avui, 8 d'agost, no podia posar una altra entrada que no fos aquesta, una magnífica cançó del grup de Formentera anomenat Aires Formenterencs. Tot seguit us faig petita explicació dels fets històrics narrats:

La cançó comença parlant del 8 d'agost, data en que els catalans van conquerir les illes Pitiüses, concretament l'any 1235. Després parla de les dificultats de la vida en una illa tan pobra: escassetat d'aigua i aliments, incursions de pirates moriscos, la pesta negra (mitjans del segle XIV), fets que van dur al despoblament de l'illa, que només restà habitada de forma temporal per l'extracció de sal i les feines de ramaderia.

La repoblació no va ser fins als volts de l'any 1700, quan Marc Ferrer va impulsar l'arribada d'eivissencs.


En resum, una cançó preciosa amb molt de sentiment d'amor a la terra, a l'illa de Formentera i a la seva catalanitat.

Cal despertar Occitània

Acabo de passar uns dies amb els companys de Libertat! i l'estada m'ha permès conèixer amb més profunditat la lluita que duu a terme la nació occitana per recuperar la seva llengua, la seva dignitat i el seu país. Occitània es troba en una situació molt adversa, molt pitjor que la que patim els catalans, sens dubte. Per posar-vos un exemple comparatiu proper, Occitània està tan malament com la Catalunya nord, o fins i tot pitjor. Per començar és un país esquarterat en tres estats diferents (l'italià, l'espanyol i el francès) i desenes d'administracions regionals que no segueixen cap tipus d'ordenament lingüístic, històric o cultural.

Pel que fa a la llengua, on es troba millor és a la Val d'Aran (on gaudeix de cooficialitat) i a les Valadas Occitanas (Valls occitanes sota jou italià). A l'Estat francès, la llengua es troba en una situació francament dolenta i molt delicada. L'estat jacobí centralista, que es vanta de ser la pàtria dels Drets de l'Home i del Ciutadà, de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, ha fet tot el possible per eliminar qualsevol llengua i qualsevol cultura que no sigui la francesa dins el territori que controla. Així, quan l'escola va passar a ser obligatòria, van fer mans i mànigues per evitar que els vailets parlessin occità mitjançant càstigs, burles, violència i la por. Des de ben petits els feien creure que allò que parlaven es deia patuès (una manera de denigrar una llengua), que era francès mal parlat i que calia que parlessin sempre en francès si volien ser algú a la vida i tenir una feina. Així, l'occità va deixar de transmetre's als fills en bona part de les famílies occitanes. De fet, la majoria d'occitans que vaig conèixer, saben occità perquè l'han après de grans, interessats en descobrir què era allò que els seus avis parlaven d'amagat, ja que els seus pares sempre els hi han parlat en francès.

Aquesta consciència de dialecte o llengua inferior encara perdura avui en dia, també entre alguns occitanoparlants. M'han explicat moltes anècdotes, la majoria d'elles recollides en aquest article de Ferriol Macip, que us recomano que llegiu:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/151149

Libertat! - Esquèrra Revolucionària d'Occitània va néixer com a confluència de tres organitzacions que ja duien temps treballant: Anaram au patac, Hartèra i Combat d'Òc. El seu objectiu primordial és, com diuen ells, recuperar el país. Recuperar-lo perquè s'està morint, els estats que l'ocupen l'estan matant atacant-lo dia rere dia, negant la seva existència i fent-li patir una assimilació cultural forçada.

Segur que encara em falta molt per aprendre sobre Occitània, però ara que en tinc una idea formada i ho he viscut de primera mà, puc afirmar amb rotunditat que admiro la incansable tasca i l'enorme sacrifici que fan els companys militants occitans per salvaguardar la seva llengua, la seva terra i la seva cultura. És admirable el seu combat, ja que sembla que tot va en contra seva. Però tot i les adversitats, estic convençut que tota la feina que estan duent a terme tindrà els seus fruits. Amb treball i perseverança aconseguiran que l'occità sobrevisqui i despertaran les consciències de milers de persones que no se n'adonen de les atrocitats que està cometent l'Estat francès, i descobriran així la seva veritable identitat, que malauradament alguns han intentat esborrar. Des dels Països Catalans hem d'ajudar tant com sigui possible als companys occitans en la seva lluita, que també és la nostra, establint vincles en tots els nivells: cultural, lingüístic, polític... Occitània es despertarà d'aquesta maleïda foscor i tornarà a brillar com en el temps dels trobadors.

L'única lluita que es perd és la que s'abandona!

Visquin els Països Catalans lliures!

Òsca Occitània liura!

La memòria dels Cargols - 02. La pesta negra

http://www.tv3.cat/videos/2827230/La-pesta-negra

El segon capítol de la sèrie gira entorn a la pesta negra i els seus efectes. Aquesta malaltia és provocada per un bacteri que duen les rates, que mitjançant les puces va arribar als humans. La seva principal variant fou la pesta bubònica, que té aquest nom pels bubons que sortien als engonalls, colls i aixelles pels quals supurava pus i sang; les hemorràgies internes que patin feien sortir taques fosques arreu del cos. Es calcula que aquesta malaltia va matar un terç de la població europea de l'època.
També veiem la persecució dels jueus a casa nostra i els efectes de l'assalt al call de Barcelona de l'any 1391, que va deixar més de tres-cents morts; els supervivents es van haver de convertir al cristianisme o van haver de fugir.

Quadre del pintor alemany Matthias Grünewald representant un malalt de pesta negra, afectat de bubons supurant pus i de sangtraïts.

La memòria dels Cargols - 01. Cargols i Esclatasangs

http://www.tv3.cat/videos/2827170/Cargols-i-Esclatasangs

En aquest primer capítol veiem com arriba la família Cargol a les valls de Santa Gueraula i s'instal·la a les terres del baró. També veiem l'origen del seu patronímic, el cognom, i el del que serà el seu etern enemic, l'Esclatasangs.
Els mals usos, abusos del baró, surten per primer cop, i també els anirem veient en els següents capítols ambientats en l'Edat Mitjana.





Pagesos sotmesos als mals usos.

La memòria dels Cargols

Aquestes darreres setmanes, Televisió de Catalunya ha estat emetent en el canal 300 la genial i magnífica sèrie "La memòria dels Cargols". Produïda per Dagoll Dagom l'any 1999, narra en 26 capítols diferents esdeveniments de la història de Catalunya. Aprofitant l'avinentesa han penjat la sèrie al 3alacarta, i a partir d'ara l'aniré mirant i comentaré breument els capítols. Fa onze anys em va agradar molt, però ara la gaudeixo encara més, és una obra mestra.
Si voleu anar fent boca, aquí teniu tots els capítols:

http://www.tv3.cat/searcher/tvc/searchingVideos.jsp?acat=BB_CARGOLS&catname=La%20mem%F2ria%20dels%20Cargols

Un blog sobre fronteres

Si sou amants de la geografia, us recomano aquest blog:


http://fronterasblog.wordpress.com/


Molt interessant.