dimecres, 30 de juny del 2010

La memòria dels Cargols - 02. La pesta negra

http://www.tv3.cat/videos/2827230/La-pesta-negra



El segon capítol de la sèrie gira entorn a la pesta negra i els seus efectes. Aquesta malaltia és provocada per un bacteri que duen les rates, que mitjançant les puces va arribar als humans. La seva principal variant fou la pesta bubònica, que té aquest nom pels bubons que sortien als engonalls, colls i aixelles pels quals supurava pus i sang; les hemorràgies internes que patin feien sortir taques fosques arreu del cos. Es calcula que aquesta malaltia va matar un terç de la població europea de l'època.
També veiem la persecució dels jueus a casa nostra i els efectes de l'assalt al call de Barcelona de l'any 1391, que va deixar més de tres-cents morts; els supervivents es van haver de convertir al cristianisme o van haver de fugir.





Quadre del pintor alemany Matthias Grünewald representant un malalt de pesta negra, afectat de bubons supurant pus i de sangtraïts.

dimarts, 29 de juny del 2010

La memòria dels Cargols - 01. Cargols i Esclatasangs

http://www.tv3.cat/videos/2827170/Cargols-i-Esclatasangs



En aquest primer capítol veiem com arriba la família Cargol a les valls de Santa Gueraula i s'instal·la a les terres del baró. També veiem l'origen del seu patronímic, el cognom, i el del que serà el seu etern enemic, l'Esclatasangs.
Els mals usos, abusos del baró, surten per primer cop, i també els anirem veient en els següents capítols ambientats en l'Edat Mitjana.





Pagesos sotmesos als mals usos.


dilluns, 28 de juny del 2010

La memòria dels Cargols

Aquestes darreres setmanes, Televisió de Catalunya ha estat emetent en el canal 300 la genial i magnífica sèrie "La memòria dels Cargols". Produïda per Dagoll Dagom l'any 1999, narra en 26 capítols diferents esdeveniments de la història de Catalunya. Aprofitant l'avinentesa han penjat la sèrie al 3alacarta, i a partir d'ara l'aniré mirant i comentaré breument els capítols. Fa onze anys em va agradar molt, però ara la gaudeixo encara més, és una obra mestra.
Si voleu anar fent boca, aquí teniu tots els capítols:

http://www.tv3.cat/searcher/tvc/searchingVideos.jsp?acat=BB_CARGOLS&catname=La%20mem%F2ria%20dels%20Cargols

dimecres, 23 de juny del 2010

Un blog sobre fronteres

Si sou amants de la geografia, us recomano aquest blog:


http://fronterasblog.wordpress.com/


Molt interessant.

divendres, 28 de maig del 2010

Escrit de presentació de la xerrada de Libertat organitzada pel SEPC

Aquí us deixo l'escric que vaig fer per presentar l'organització occitana Libertat a Barcelona, en català i occità:



Molt bona tarda a tothom,

Em plau donar-vos la benvinguda a aquesta xerrada de presentació que organitzem conjuntament el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Libertat-Esquèrra Revolucionària d'Occitània.

És la primera vegada que els companys de Libertat vénen al nostre país a presentar el seu recentment nascut projecte. Libertat i el SEPC compartim la lluita per l'alliberament nacional i social de les nostres respectius països. El SEPC som el sindicat estudiantil majoritari a les aules dels Països Catalans i treballem per la construcció d'un marc educatiu propi a la nostra nació. Amb aquesta finalitat, ens dotem de metodologies de treball per tal d'avançar cap a la transformació dels centres educatius, basant-nos en cinc grans eixos de reivindicació: l'ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.

D'ençà de la batalla de Muret, les relacions entre occitans i catalans han anat disminuint, tot i que caldria esmentar la immigració occitana dels segles XVI i XVII a Catalunya i els contactes del segle XIX entre felibritges i precatalanistes. Durant aquest llarg temps aquestes dues nacions germanes han viscut d'esquenes i hi hem de posar remei: tenim dues llengües molt i molt semblants, gairebé idèntiques segons alguns, un passat comú, una proximitat geogràfica i un present de dominació i de manca d'Estat propi. En aquest sentit, veiem molt positius els acostaments recents entre catalans i occitans, com serien la presència de catalans en la manifestació per la llengua occitana a Carcassona i la presència d'occitans en la diada de la Catalunya Nord a Perpinyà. Creiem que aquest és el camí que cal seguir per tal de tornar a tenir uns i altres una relació fluïda, i esperem poder seguir avançant juntament amb Libertat cap a un futur millor.

A més, volem deixar clar el nostre suport al fet diferencial aranès i al dret de la Val d'Aran a no ser inclosa en cap altra nova divisió territorial que no sigui ella mateixa, així com el suport a la reunificació de l'Aran amb la resta de territori occità.

Dit això, us deixo amb els companys Libertat.











Adishatz a toti,

Qu'ei tà jo un plaser de dar-vos era benvenguda ad aguesta charrada de presentacion qu'organizam amassa eth Sindicat d'Estudiants des Païsi Catalans (SEPC) e Libertat-Esquèrra Revolucionària d'Occitània.

Qu'ei eth prumèr còp qu'es companhs de Libertat vien tath nòste país a presentar eth sòn projècte recèntaments renaishut. Libertat e eth SEPC que compartim era luta entara desliurança nacionau e sociau des nòsti respectius païsi. Eth SEPC qu'èm eth sindicat d'estudiants majoritari enes aules des Païsi Catalans e que trabalham entath bastiment d'un marc educatiu pròpri ara nòsta nacion. Damb aguesta fin, que mos dotam de metodologies de trabalh entà per'mor d'auançar de cap ara transformacion des centres educatius, en tot basar-mos sus cinc grani èishi de reivindicacion: er ensenhament public, popular, catalan, antipatriarcau e de qualitat.

A compdar dera batalha de Muret, es relacions entre occitans e catalans qu'an amendrit, maugrat que calerie mencionar era immigracion occitana des sègles XVI (sètze) e XVII (dètz-e-sèt) en Catalonha e es contactes deth sègle XIX (dètz-e-nau) entre felibritges e precatalanistes. Pendent aguest long temps aguestes dues nacions fraies qu'an viscut d'esquies e mos cau méter-i remèdi: qu'auem dues lengües fòrça semblables, quasi identiques segons quauqui uns, un passat comun, ua proximitat geografica e un present de dominacion e de manca d'Estat pròpri. En aguest sens, que vedem fòrça positius es apropaments recents entre catalans e occitans, coma siguèc era preséncia de catalans ena manifestacion entara lengua occitana en Carcassona e era preséncia d'occitans en dia de Catalonha Nòrd en Perpinhan. Que credem qu'aguest ei eth camin que cau seguir entà per'mor de tornar a auer es uns e es auti ua relacion fluïda, e demoram poder seguir en tot auançar amassa damb Libertat de cap a un futur melhor.

Totun, que volem deishar clar eth nòste supòrt ath hèt diferenciau aranés e ath dret dera val d'Aran a non èster includida era cap auta naua division territoriau que non sigue era madeisha, atau coma eth supòrt ara reunificacion d'Aran damb era rèsta deth territòri occitan.

Dit açò, que vos dèishi damb es companhs Libertat.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Eleccions al Claustre de la UB

Aquí teniu el programa del SEPC:



No hi renunciïs. Construïm la universitat que volem. DECIDEIX SEPC!

El proper 15 d’abril es celebraran eleccions per a escollir els representants dels estudiants al claustre, a les juntes de facultat i als consells d’estudis de la Universitat de Barcelona (UB). El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) veiem necessària la nostra participació en aquestes eleccions, però veiem més important i imprescindible la lluita i l’esforç diari en la construcció d’una universitat que respecti la nostra llengua i el nostre país; que estigui al servei real de la societat i que fomenti l’esperit crític de les persones; que eduqui en favor del no-sexisme; i que disposi de tots els recursos humans, materials i econòmics per a poder complir amb la seva funció educativa.


Què està passant a la universitat?
L’arribada dels graus
Aquest curs acadèmic els estudiants de la UB hem vist els efectes de l'aplicació del Pla Bolonya. La pràctica totalitat dels nous matriculats inicien una titulació de grau, amb tot el que això comporta. Tal i com denunciàvem, els nous plans d'estudi estan suposant un augment important de la dedicació de l'estudiant, fent incompatible el treball amb l'estudi. Això sense una política de beques digne que faci accessible la universitat per aquells amb dificultats econòmiques.
L'aplicació en sí d'aquesta reforma s'ha caracteritzat pel caos i la ineptitud. Els matriculats de grau han sentit com la majoria de professors els deien que no sabien què havien de fer. Bolonya s'ha aplicat violentament i sense debat i, a sobre, ràpid i malament. En diverses facultats hi ha hagut problemes burocràtics diversos, desinformació de l'estudiantat i el professorat, incoherència i manca de seriositat en l'organització dels nous plans d'estudis. A més, aquells estudiants que se'ls oferia passar els seus estudis a grau i han optat per continuar amb la llicenciatura han vist com es quedaven sense docència.

Conflicte institucional
A nivell de la direcció de la Universitat de Barcelona, a principis d'any es va produir la dimissió de 4 vicerectors per diversos motius, com la manca de consens dins l'equip o la ideologia amb la qual s'estava reformant la universitat. Aquí es va materialitzar amb força el paper autoritari que està prenent el govern de les universitats, així com el conflicte polític que s'amaga rere Bolonya. El que abans era un govern democràticament controlat fruit en certa mesura del consens de la comunitat universitària, ara és un govern que s'imposa fins i tot a alguns dels seus propis membres.
En diversos moments, com en la dimissió dels 4 vicerectors, el rector Dídac Ramírez ha manifestat una visió molt agressiva del que per ell és el govern de la universitat, emparant-se en la necessitat d'“excel·lència, autonomia i eficiència”. Ramírez considera que a la universitat hi ha un excés de democràcia i consens. Aposta per enfortir-se com a cap executiu en una empresa anomenada UB, quelcom ben allunyat del que hauria de ser una universitat pública i de qualitat.

Després de Bolonya: Estratègia Universitat 2015. La privatització de la governança i el finançament.
Un cop han imposat les primeres passes del Pla Bolonya, els governs, rectors i lobbys empresarials continuen el procés de privatització de les universitats. Aquests agents entenen que les universitats han de ser negocis generadors de benefici econòmic, on les fonts privades han d’invertir per tal de fabricar patents comercialitzables i professionals que responguin a les demandes del teixit productiu.
En aquest sentit s’està desenvolupant una ofensiva que busca convertir la “burocràtica” democràcia interna de les universitats en un govern fort, vertical i totpoderós del rector. Aquest estarà al seu torn al servei de les Juntes de Govern, un consell d’administració format per representants d’empreses que dissenyaran l’estratègia de cada centre des d’una lògica de rendiment econòmic i mercantil.
Aquesta reforma, anomenada Estratègia Universitat 2015, també pretén transformar el finançament del sistema universitari estatal. L’estat espanyol destina pocs recursos a Ensenyament superior (1,1% del PIB), la UB i la resta d’universitats pateixen un deute històric i l’aplicació de Bolonya exigeix un augment substancial de recursos, tal i com reconeixien els seus defensors. Malgrat això, a principis d’any la Generalitat va retallar entre un 5-8% el pressupost universitari.
Davant aquesta situació de precarietat financera provocada, el que estan fent és vendre la Universitat. Per una banda, continua l’externalització de serveis. Per l’altra, Estratègia Universitat 2015 obre les portes de les facultats a la inversió privada. L’entrada de capital privat no cal dir que buscarà només el rendiment particular i no el públic. Si a més tenim en compte que l’administració de la universitat serà corporativa, ja tenim la universitat privatitzada.
El problema econòmic dels estudiants tampoc es preveu resoldre, tot i que les noves carreres exigeixen més esforç als estudiants i la majoria impedeixen treballar a la vegada. Tot al contrari, els debats de rectors i govern giren entorn a l’augment de les taxes dels estudiants i el subministrament de préstecs com a ajuda.

Per tal de fer front a aquestes imposicions, i defensar el caràcter públic de la universitat, és necessari que els estudiants prenguem la paraula i ens fem respectar. És imprescindible que ens mobilitzem i treballem per a construir una universitat nova. Hem de construir una universitat catalana, popular, pública, antipatriarcal i de qualitat.


El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), des dels òrgans de govern de la UB, defensem:

1.- Democratització dels òrgans de govern de la Universitat:
Exigim un augment de la presència dels estudiants en aquests òrgans.
Sol·licitem que l'elecció dels òrgans unipersonals sigui pel Claustre a través d'un procés transparent i que requereixi una majoria qualificada.
Demanem que les actuacions del Rector i del Consell de Govern siguin sotmeses a ratificació per part del Claustre universitari.
Apostem perquè el Consell Social es transformi en un òrgan assessor i consultiu, en tant que està format majoritàriament per membres aliens a la comunitat universitària. Els seus membres han de representar de forma objectiva l'entorn social i cultural de la UB.
Defensem que les decisions més importants de la universitat (pressupost, plans estratègics, plans d'estudi, etc.) siguin sotmeses a referèndum per tots els membres de la comunitat universitària.
Volem la transformació del Consell d'Estudiants en un òrgan no jerarquitzat i estructurat en assemblees d'estudiants per ensenyaments on imperi la plena participació, el consens i el control democràtic. A més a més ha de representar els estudiants en les diferents Comissions universitàries.

2.- Supressió de les càrregues econòmiques dels estudiants:
Sol·licitem l'eliminació de l'obligatorietat del recàrrec que suposa la carpeta i l'agenda en el si de la matrícula.
Defensem que tots els materials necessaris per poder seguir el curs d'una assignatura (manuals, apunts, diapositives, dossiers, etc.) siguin totalment gratuïts.

3.- Preeminència de la Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona:
Volem que tot el personal docent de la UB (exceptuant aquells amb règim visitant) acreditin la superació del nivell C de català.
Exigim que en totes les matèries existeixin suficients grups on la docència es faci en llengua catalana.
Demanem que tots els materials que elabori edicions UB (llibres, dossiers, apunts, etc.) estiguin, coma mínim, en llengua catalana.
Demanem que aquelles assignatures matriculades en llengua catalana, es realitzin amb la llengua en què han estat ofertades .
- Demanem també, que la UB prengui partit per la integració linguïstica i cultural dels estudiants d’intercanvi.

4. Lliure accés per part dels estudiants a la totalitat del campus virtual
- Exigim que la UB retiri la restricció d’accés dins el campus virtual a les assignatures a les que no estàs matriculat, entenem doncs, que el material docent ha de ser de lliure accés i consulta per a tot l’estudiantat de la UB.

5. Lliure circulació de persones
-Com un òrgan públic, exigim que totes les persones que ho desitgin puguin accedir a la totalitat del campus universitari, així com a la biblioteca sense necessitat d’acreditar-se.

6. Ampliació de l’horari de les biblioteques
- Volem que s’amplii l’horari de les diferents Biblioteques de la UB, especialment en època d'exàmens. Una de les peculiaritats dels nous graus és el foment de l’avaluació continuada i l’augment de treballs en grup, per tant, cal adequar les sales de treball en grup i d’estudi per a garantir que les necessitats dels estudiants estan cobertes.

7.- Proposem assegurar el dret efectiu de tots els estudiants a tenir DUES convocatòries d'avaluació per cada assignatura matriculada (gener- juny i el setembre) i a mantenir l’avaluació única.
- Creiem que els estudiants de la UB hem de tenir dret a una segona oportunitat en l'avaluació dels nostres coneixements d'una assignatura.
-Exigim també que no es mantingui el dret efectiu a poder cursar una matèria en avaluació única, sense traves.
8.- Recuperació dels serveis externalitzats per part de la universitat:
Apostem per la reapropiació per part de la Universitat dels serveis externalitzats de reprografia i de cafeteria i restauració.
Defensem la creació d'una cooperativa estudiantil que gestioni el servei de reprografia i una altra el servei de cafeteria i restauració.
Proposem que aquests serveis ofereixin uns preus que equivalguin al seu propi cost de gestió i una bona qualitat del servei, sotmesa a control constant.

9.-Foment de la participació estudiantil:
- Defensem l'existència, als diferents campus, d'espais autogestionats pel conjunt dels estudiants.
- Proposem l'alliberament de càrrega lectiva a unes determinades hores de la setmana, per així garantir en plenes condicions el dret de reunió dels estudiants.
- Exigim una millora en la política de foment de l'associacionisme estudiantil.

10.- Conversió de les beques de col·laboració en contractes laborals dignes:
Exigim la conversió de les beques de col·laboració en contractes laborals dignes.

11.- Exigim que el Rector no permeti l’entrada dels Mossos d’Esquadra ni d’altres cossos policials dins el recinte universitari:
- Per tal de garantir l’autonomia i la democràcia de la universitat, exigim que el rector no recorri a les forces policials per solucionar conflictes, sinó que sempre cerqui la via del diàleg i la no violència.





Si tu no lluites, ningú ho farà per tu. No renunciïs a la Universitat que volem.

divendres, 9 d’abril del 2010

Bertsolarisme

El bertsolarisme és l'art basc de fer versos. Estan preparant un documental sobre el tema i n'he vist un primer tast; ja us avanço que fa molt bona pinta, aquí el teniu:


http://vimeo.com/9356906



Magnífic. Als Països Catalans també tenim cultura de cant improvisat: nyacres, garrotins, cant d'estil, jotes... modalitats que havien quedat en l'oblit i que de mica en mica es van recuperant.