dilluns, 27 de juny de 2011

Eivissa, petit bocí

Eivissa, petit bocí d'Isidor Marí i Mayans.

http://www.goear.com/listen/5efebe5/eivissa-petit-boci-isidor-mari




Ben pagesa i ben galana
la cançó m'ha de sortir,
redoblada i coblejada
com solem fer per aquí.
Pels pujols i per la plana
voldria que fes camí:
tan fort com una campana
jo la faré retrunyir,
i el qui té l'orella sana,
que escolti i podrà sentir,
que fa temps que en tenc gana
i avui us ho vénc a dir.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Que som terra catalana
ja és ben fàcil d'advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
La llengua ens agermana,
la història no pot mentir:
som néts d'aquells que arribaren
l'any mil dos-cents trenta-cinc
amb el comte Nunó Sanç
i amb en Guillem de Montgrí.
El vuit d'agost comandaren
i els moros es van rendir.
La derrota musulmana
en festa es va convertir
i avui és la berenada
que feim al Puig dels Molins.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Va florir i ara ja grana,
i arriba el temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir:
la memòria, les solanes,
les feixes i els vells amics.
I basta que ens separaren,
que molt més ens hem d'unir:
com els grans d'una magrana,
que no ens puguin despartir.
Entre germans ningú mana:
no ens podem desavenir.
La feina no serà vana
si arribam a aconseguir
la llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i els drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip V.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

dijous, 23 de juny de 2011

Jo sóc català

Jo sóc català és un poema de Pere Capellà.

Biel Majoral el canta dins el seu disc Temps, temps, temps.




http://www.goear.com/listen/9d753d2/jo-soc-catalagrave-biel-majoral


Enmig de la mar
s’aixeca ma terra
fins tocar el cel
que es besa en la serra
banderes de blau
jo sóc balear
jo sóc de mallorca
català insular.

Tot el meu passat,
que la història allunya,
el tenyeix de glòria
la gran Catalunya
en les arrels profundes
de la meva gent
un conqueridor
portà proa al vent
la nau que a Salou
deixà ses amarres
seguint la bandera
de les quatre barres.

Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat.

Jo sóc de la raça
vella i gegantina
que espantà del mar
la gent sarraïna
jo sóc de la pàtria
dels agermanats
Joanot Colom
vells avantpassats
defensors heroics
de tradicions
que en sang ofegaren
Àustries i Borbons.

Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat.

Herois de Mallorca
herois catalans
que en les hores greus
us dàreu les mans
fent del vostre exemple
sagrada costum
jo us tinc en ma vida
de guia i de llum
jo sóc mallorquí
i és la meva glòria
èsser català
per la meva història.

Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat.

dimecres, 19 de gener de 2011

divendres, 7 de gener de 2011

Salvem Tost!

Tost era un antic municipi al que s'hi aderien Torà de Tost, Sauvanyà, La Bastida de Tost, els Hostalets de Tost, Montant de Tost, Castellar de Tost i Fontelles. L'any 1968 aquests pobles de la Vall de Tost es van agregar al municipi de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.

Una vall oblidada que es veu abocada a l'oblit, l'abandó, la degradació i la seva progressiva destrucció.


http://salvem-tost.blogspot.com/

divendres, 26 de novembre de 2010

La memòria dels Cargols – 05. El retorn d'en Matallops

http://www.tv3.cat/videos/2825650/El-retorn-den-Matallops



El capítol cinquè és dedicat als bandolers, que varen actuar fins el segle XVIII a casa nostra, tot i que durant els segles XVI i XVII, en especial entre 1540 i la revolta del 1640, aconseguí la màxima virulència arreu dels Països Catalans. El bandolerisme català participa dels trets generals del bandolerisme mediterrani: una lluita àgil, cruel i persistent contra els poderosos i els estats, localitzada sobretot a les àrees muntanyenques. L'etapa de plenitud del fenomen s'ha de situar en les primeres dècades del segle XVII, en el moment de l'actuació dels bandolers Rocaguinarda o Serrallonga, entre els més coneguts.

El tema del bandolerisme ha atret l'atenció dels historiadors des del segle XIX, quan es va voler veure en aquests personatges uns veritables líders de la llibertat enfront del poder castellà. Nyerros i cadells eren els dos bàndols de la disputa política. Era el moment del Romanticisme i de l'inici de la consciència catalanista. Pel moviment romàntic, els bandolers eren uns herois, el veritable esglaó de la consciència catalanista enfront de la monarquia.

L'arma per excel·lència dels bandolers era el pedrenyal, una mena d'escopeta curta que es podien amagar sota la capa.




Serrallonga.




Rocaguinarda.





Bandolers.




Pedrenyal del segle XVII.

divendres, 15 d’octubre de 2010

Les veus del Pamano


Ja he acabat de llegir aquesta obra mestra. Hi ha opinions que la situen com la millor novel·la en llengua catalana dels últims 50 anys. La veritat és que és brillant i que ha tingut un gran èxit arreu, sobretot a Alemanya.

Cabré té una manera peculiar d'escriure. Si el llegiu, veureu que escriu els diàlegs com mai abans no ho havíeu vist.

L'acció se situa en un petit poble del Pallars just després de la Guerra Civil, on un mestre de Barcelona hi és destinat per fer de mestre de poble. Aviat descobrirà perquè ningú més volia la plaça. Falangistes, maquis, odis i rencors faran que aviat s'oblidi de la imatge idíl·lica de poble de muntanya tranquil.

dijous, 16 de setembre de 2010

La memòria dels Cargols – 04. La guerra dels remences

http://www.tv3.cat/videos/2825670/La-guerra-dels-remences



En aquest quart capítol la Guerra dels remences arriba a les valls de Santa Gueraula. Els remences eren els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva de no poder abandonar el mas i les terres que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor. La redempció o remença que havien de pagar afectava no tan sols el pagès sinó també la muller i els fills, que havien de servir a la casa del seu senyor si aquest ho volia.
El conflicte armat entre els pagesos i la Generalitat es va resoldre amb la Sentència de Guadalupe , que posà fi als mals usos a canvi d'un pagament.




Mapa de la Guerra dels Remences:

http://www.remences.com/mapaca2.jpg