dissabte, 31 de juliol de 2010

Cal despertar Occitània

Acabo de passar uns dies amb els companys de Libertat! i l'estada m'ha permès conèixer amb més profunditat la lluita que duu a terme la nació occitana per recuperar la seva llengua, la seva dignitat i el seu país. Occitània es troba en una situació molt adversa, molt pitjor que la que patim els catalans, sens dubte. Per posar-vos un exemple comparatiu proper, Occitània està tan malament com la Catalunya nord, o fins i tot pitjor. Per començar és un país esquarterat en tres estats diferents (l'italià, l'espanyol i el francès) i desenes d'administracions regionals que no segueixen cap tipus d'ordenament lingüístic, històric o cultural.

Pel que fa a la llengua, on es troba millor és a la Val d'Aran (on gaudeix de cooficialitat) i a les Valadas Occitanas (Valls occitanes sota jou italià). A l'Estat francès, la llengua es troba en una situació francament dolenta i molt delicada. L'estat jacobí centralista, que es vanta de ser la pàtria dels Drets de l'Home i del Ciutadà, de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, ha fet tot el possible per eliminar qualsevol llengua i qualsevol cultura que no sigui la francesa dins el territori que controla. Així, quan l'escola va passar a ser obligatòria, van fer mans i mànigues per evitar que els vailets parlessin occità mitjançant càstigs, burles, violència i la por. Des de ben petits els feien creure que allò que parlaven es deia patuès (una manera de denigrar una llengua), que era francès mal parlat i que calia que parlessin sempre en francès si volien ser algú a la vida i tenir una feina. Així, l'occità va deixar de transmetre's als fills en bona part de les famílies occitanes. De fet, la majoria d'occitans que vaig conèixer, saben occità perquè l'han après de grans, interessats en descobrir què era allò que els seus avis parlaven d'amagat, ja que els seus pares sempre els hi han parlat en francès.

Aquesta consciència de dialecte o llengua inferior encara perdura avui en dia, també entre alguns occitanoparlants. M'han explicat moltes anècdotes, la majoria d'elles recollides en aquest article de Ferriol Macip, que us recomano que llegiu:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/151149


Libertat! - Esquèrra Revolucionària d'Occitània va néixer com a confluència de tres organitzacions que ja duien temps treballant: Anaram au patac, Hartèra i Combat d'Òc. El seu objectiu primordial és, com diuen ells, recuperar el país. Recuperar-lo perquè s'està morint, els estats que l'ocupen l'estan matant atacant-lo dia rere dia, negant la seva existència i fent-li patir una assimilació cultural forçada.

Segur que encara em falta molt per aprendre sobre Occitània, però ara que en tinc una idea formada i ho he viscut de primera mà, puc afirmar amb rotunditat que admiro la incansable tasca i l'enorme sacrifici que fan els companys militants occitans per salvaguardar la seva llengua, la seva terra i la seva cultura. És admirable el seu combat, ja que sembla que tot va en contra seva. Però tot i les adversitats, estic convençut que tota la feina que estan duent a terme tindrà els seus fruits. Amb treball i perseverança aconseguiran que l'occità sobrevisqui i despertaran les consciències de milers de persones que no se n'adonen de les atrocitats que està cometent l'Estat francès, i descobriran així la seva veritable identitat, que malauradament alguns han intentat esborrar. Des dels Països Catalans hem d'ajudar tant com sigui possible als companys occitans en la seva lluita, que també és la nostra, establint vincles en tots els nivells: cultural, lingüístic, polític... Occitània es despertarà d'aquesta maleïda foscor i tornarà a brillar com en el temps dels trobadors.


L'única lluita que es perd és la que s'abandona!


Visquin els Països Catalans lliures!

Òsca Occitània liura!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada